reduïda i s'apostrofen si el verb acaba en vocal (que no sigui u). Per exemple: mira'm, pentina't, posi's, agafa'l, expliqui'ns, agafi'n. Quan es combinen dos pronoms i hi ha dues vocals en contacte, se'n suprimeix una i s'apostrofa tan a la dreta com es pugui. Per tant, si el verb comença per vocal, el [...]

; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià... L'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davant de hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix. En canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa [...]

, per exemple: adeu, adeu-siau, marededeu, pregadeu; rodamon; a contrapel, repel; entresol, subsol, etc. Però sí que es fa servir en mots amb guionet: déu-vos-guard (substantiu), mà-llarg, pèl-ras, pèl-roig, etc. Cal tenir present que diversos mots i els seus derivats que tradicionalment s'havien [...]

, però nebulós. Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies b/v.  [...]

És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen. Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]

, que s'escriu dièresi a proïsme i lluïsme perquè aquesta terminació no pertany al sufix -isme. 4. En els mots amb les terminacions llatines -um i -us. Per exemple: aquàrium, harmònium; Màrius. 5. En els mots duumvir, triumvir i derivats. Cal tenir present que no s'escriu dièresi sobre la i o la u de [...]

(essa simple): casos, entusiasme, episodi, exclusió, explosió, fase, frase, impresos, impreses (encara que pertanyin a la família de impressió), lesió, paisatge, països, presagi, residu; Àsia, etc. Consulteu el diccionari si teniu més dubtes sobre les grafies s i ss. Font: Ortografia catalana de [...]

significat d''amic', que s'escriu amb l: filosofia, bibliòfila, cinèfila, etc. els mots que comencen per mil·l-, amb el significat de 'mil': mil·lenari, mil·lenni, mil·lèsim, mil·ligram, mil·límetre, etc., però s'escriuen amb l: milè, miler i milenar. els mots que comencen per il·l-, com a variant del [...]

Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix: Hem facilitat la creació d'u- na empresa tecnològica. Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera [...]

No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple: A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]